El pis del Pere

El Pere havia estat antiquari durant una bona part de la seva vida i mantenia la seva debilitat pels mobles antics i l’art. Reconvertit en escriptor, volia fer de casa seva un lloc inspirador per escriure i per acollir amics i desconeguts en xerrades i tertúlies literàries, i aquest va ser l’encàrrec. L’habitatge era un pis de l’Eixample del segle XIX i el Pere volia dotar-lo d’un punt de modernitat sense que perdés la seva essència.

Reforma-pis-eixample-Barcelona-8

Si bé en la majoria de casos la feina de Pons i el seu equip està enfocada a optimitzar l’espai, adaptar-ne l’ús a les necessitats del client i donar-li més llum, aquest projecte era reptador perquè requeria una mirada totalment diferent. Aquí es tractava de treure capes, despullar, recuperar els orígens de l’habitatge, la seva història i, tot mantenint la identitat de cada estança, harmonitzar-la amb elements nous; en definitiva, unir passat i present, una feina més pròpia d’un arqueòleg que d’un arquitecte.

Reforma-pis-eixample-Barcelona-14
Reforma-pis-eixample-Barcelona-13

Es van decapar portes i finestres per deixar a la vista la fusta de pi melis. Es va rascar el guix de les parets i es van treure els cel rasos deixant al descobert les bigues i totxos de diferents mides i formes, com eren quan es feien manualment.

Reforma-pis-eixample-Barcelona-1
Reforma-pis-eixample-Barcelona-12

Es va conservar una part dels terres hidràulics i, a fi de mantenir l’harmonia del conjunt, es van substituir les peces fetes malbé per altres comprades al mercat de segona mà. Per marcar la diferència amb els elements nous es va jugar amb els colors, introduint el blanc en fort contrast amb el color terra de la majoria d’elements originals.

Reforma-pis-eixample-Barcelona-14
Reforma-pis-eixample-Barcelona-11
Reforma-pis-eixample-Barcelona-9
Reforma-pis-eixample-Barcelona-10
Reforma-pis-eixample-Barcelona-3
retrat

El més interessant d’aquest treball va ser poder rescatar la identitat de cada espai i jugar amb la juxtaposició dels materials per crear un diàleg harmònic entre passat i present.

Sergi Pons,
arquitecte i director creatiu de GDR

  • Superficie: 165 m2
  • Habitacions: 3
  • Localització: Eixample, Barcelona

El que més em va agradar va ser la seguretat de les seves opinions, el valor del seu criteri. Vaig acabar acceptant de bon grat algunes decisions que inicialment no compartia i el resultat no ha pogut ser millor.

Pere,
client de GDR

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *